03 gener, 2007
Construir o destruir, aquesta és la qüestió.
Darrerament llegeixo algunes crítiques, o comentaris, o simples anotacions sobre algunes representacions de teatre, valorant o no els seus propòsits, i no ho acabo d'entendre.
Al meu parer la crítica o comentari teatral és necessari. Entenguem-nos bé, sempre que sigui constructiva, no pas destructiva, pensada en només fer mal a algú.
La crítica constructiva és necessària per millorar el que fem, per no caure en errors, en definita per treure'n un aprenentatge.
Per altra banda em sembla detectar un cert partidisme, com si el que es presenta des de un sector concret sempre "hagués d'estar" bé, sense cap més mena de variació. I la resta del món mundial ho fa tot malament, o com a mínim és un tema a discutir.
Tampoc és gens bó que tot ens sembli bé. Cal analitzar bé el que s'ha fet, el perquè i el com, i després valorar. No cal que ens caigui bé algú, per satisfer la seva egolatria dient que "ho ha fet bé" Potser si li diem la veritat, amb sinceritat, la lliçó apresa serà molt més profitosa, i en futur obtindrem un resultat mes acceptable encara.
No fem cap favor ni personal ni col·lectiu deixant bé un espectacle quan veiem que hi ha certes mancances. Al contrari, li fem molt poc favor fent-ho d'aquesta manera, ja que provoquem que l'error, sigui quin sigui, quedi de forma perdurable,
