05 setembre, 2006
?
Per què será que només són capaços de "parlar-te" quan et necessiten?
Per què només recorren a tu, quan et necessiten?
Per la resta de temps, és com si fossim invisibles, no ens tenen en compte. Més encara : no sóm res, encara que majoritàriament haguem demostrat que de nosaltres se'n poden refiar. Que no generem problemes excessivament grans, en comparació a altres, és clar.
La sensació que ens queda al cos és del tot estranya. Tot són sentiments contraris, i això fa que no s'acabin d'entendre certes actituts envers nosaltres. Res, que no s'acaba d'entendre.
Finalment, la preocupació queda a on sempre : en el futur. Què passarà ? ara que venen tants esdeveniments "interessants"
Per què només recorren a tu, quan et necessiten?
Per la resta de temps, és com si fossim invisibles, no ens tenen en compte. Més encara : no sóm res, encara que majoritàriament haguem demostrat que de nosaltres se'n poden refiar. Que no generem problemes excessivament grans, en comparació a altres, és clar.
La sensació que ens queda al cos és del tot estranya. Tot són sentiments contraris, i això fa que no s'acabin d'entendre certes actituts envers nosaltres. Res, que no s'acaba d'entendre.
Finalment, la preocupació queda a on sempre : en el futur. Què passarà ? ara que venen tants esdeveniments "interessants"
