21 juny, 2006
LFDM : més coses
Molts estudiosos de l’obra de Guimerà creuen que la vida i producció literària del cèlebre autor teatral estan íntimament lligades, de manera que no podem entendre l'obra sense remetre'ns a la biografia de Guimerà.
A les seves tragèdies i drames hi ha sempre les mateixes tensions personals que, sembla, fan referència als conflictes personals del Guimerà de carn i ossos. Com que és un tema curiós, tot seguit faig enumeració d'aquestes tensions que de pas ens serviran per conèixer la seva obra :
TENSIÓ 1. Amor per la mare.
Guimerà va sentir una gran passió per la seva mare, cosa que el va dur a falsejar durant tota la seva vida la data de naixement perquè no se sabés que havia estat concebut fora del matrimoni. Aquesta passió materna fa que molts estudiosos creguin que les heroïnes idealitzades de l'obra de Guimerà tenen la base en la seva mare. A més, molts personatges (Àgata de La Filla del mar; Marta, de Terra Baixa) també arrosseguen l'estigma (la vergonya) de ser fills naturals (nascuts fora del matrimoni).
TENSIÓ 2. El tema de la possessió.
Els protagonistes dels drames guimeranians sovint es disputen amb armes la possessió d'una dona, creant complicats triangles amorosos (Jaume, Vicentó i Oriola a La festa del blat; Francesc, Marcó i Taneta a En Pòlvora; Sebastià, Manelic i Marta a Terra baixa, etc.) Diuen que aquest tema prové de les seves frustracions a la vida real. Sabem, gràcies als curiosos que es dediquen a remenar en la vida dels personatges il·lustres, que va fracassar sentimentalment en diverses ocasions.
TENSIÓ 3. Complex de mestissatge.
La causa d'aquest complex està, ja us ho podeu imaginar, en el fet que nasqués a Canàries. Sembla que el va acomplexar molt el fet que fos d'origen canari i no fos cent per cent català. Molts personatges de les seves obres són fruit de la barreja, del mestissatge (Raimon, de L'ànima és meva, és fill d'un turc; Saïd, de Mar i Cel, és morisc; Àgata, de La Filla del mar, és d'origen musulmà, etc.)
