16 maig, 2006
Pausa... pensem... i ... continuem
A vegades, després d'analtizar tot el fet teatral, el amateur, eh !, del meu voltant, me'n adono que no avancem pas massa. O que sembli que no volem avaçar... o que ens pensem que els demés no notaran si avancem o no.
El fet és que sempre he pensat que el que s'havia de fer era avancar un pas més cada vegada, per petit que fos. L'enveja i el mirar-nos el malic massa sovint, fa que no veiem més enllà de les ulleres que portem penjades del nas.
És per això que he pensat en fer una pausa per pensar per quin camí cal continuar. Cal seguir el camí de la gran majoria (que no avancen), o pagarà la pena arriscar-se una mica, pensar en el que que vol realment la gent, i avançar ?
Cal avançar, si és amb risc, doncs amb risc. Però no ens hem de quedar seguint la corrent... potser la corrent em porta a un carreró sense sortida
El fet és que sempre he pensat que el que s'havia de fer era avancar un pas més cada vegada, per petit que fos. L'enveja i el mirar-nos el malic massa sovint, fa que no veiem més enllà de les ulleres que portem penjades del nas.
És per això que he pensat en fer una pausa per pensar per quin camí cal continuar. Cal seguir el camí de la gran majoria (que no avancen), o pagarà la pena arriscar-se una mica, pensar en el que que vol realment la gent, i avançar ?
Cal avançar, si és amb risc, doncs amb risc. Però no ens hem de quedar seguint la corrent... potser la corrent em porta a un carreró sense sortida
