bloc de notes d'en Joan

El Punt distingeix els Maresmencs de l'Any i anuncia la continuïtat de la iniciativa Unes 50 persones assisteixen a l'acte celebrat a la casa Coll i Regàs de Mataró, seu de la Fundació Caixa Laietana Els guardonats destaquen l'elevada participació del certamen, promogut pel diari i per VilaWeb RICARD PALOU .

Mataró La casa Coll i Regàs de Mataró va ser l'escenari, ahir al vespre, del lliurament dels guardons als Maresmencs de l'Any 2001, escollits pels lectors d'El Punt a través d'una iniciativa conjunta d'aquest diari i VilaWeb. Davant d'una cinquantena d'assistents que van omplir la sala de juntes de l'edifici modernista, els guardonats van agrair el premi i van destacar, així mateix, el paper cohesionador d'El Punt a la comarca. Ramon Bagó, president del Grup Sehrs, va ser el guanyador en l'àmbit social; el diputat d'ERC Jaume Oliveras, en el polític; Joan Peran, en el cultural; Natalia Vía Dufresne i Sandra Azón, en l'esportiu, i el FS Vilassar, en el de millor entitat esportiva.
+ Alguns dels assistents, al vestíbul de la casa Coll i Regàs, on es va poder brindar amb cava al final de l'acte. Foto: T. MULA.

Seran els primers, però no els últims. Els Maresmencs de l'Any 2001 van rebre ahir una portada commemorativa com a reconeixement als mèrits atorgats pels lectors del diari, en una iniciativa conjunta d'El Punt i Vilaweb. La casa Coll i Regàs, seu de la Fundació Caixa Laietana i cedida per aquesta entitat, va ser l'escenari ideal per a uns premis que tindran continuïtat en el futur, segons va avançar ahir Joan Ventura, director regional d'El Punt a les comarques barcelonines. Ventura va presidir l'acte en companyia del president del consell editorial del diari, Jordi Maluquer, i del director d'El Punt del Maresme, Saül Gordillo, que va ser l'encarregat de presentar els nominats. No hi va haver sorpreses el nom dels guanyadors es va publicar ahir i sí força emotivitat. Des de la ferma voluntat de repetir la iniciativa millorant el sistema de control en la recepció de les votacions, Gordillo va agrair la bona resposta que la idea ha suscitat entre la societat civil maresmenca en general, una idea compartida i celebrada pel president del consell editorial.Un per un, els guardonats van rebre la distinció una portada commemorativa de mans de Joan Ventura i Jordi Maluquer. El primer va ser Eudald Puig, director de màrqueting del Grup Sehrs, que va assistir a l'acte en representació de Ramon Bagó. Puig es va referir al premi com el «colofó ideal» a un any carregat d'èxits del grup, que el 2001 va celebrar el 25è aniversari. Joan Peran, distingit com a Maresmenc de l'Any en l'apartat cultural per la direcció de L'auca del Senyor Esteve que es va representar amb la col·laboració de 14 grups amateurs de tota la comarca, va dedicar el reconeixement a totes les persones que van col·laborar directament o indirectament en la iniciativa de la coordinadora de grups del Maresme. En l'apartat polític, el diputat d'ERC Jaume Oliveras va agrair la col·laboració rebuda en els últims dos anys per la societat civil i, al mateix temps, va destacar el paper cohesionador d'El Punt del Maresme. «És un dels elements que donen sentit a la nostra comarca, que està molt més viva gràcies a l'impuls vertebrador del diari», va declarar.L'apartat esportiu va tenir un reconeixement doble. D'una banda, a les millors esportistes, Sandra Azón i Natalia Vía Dufresne, que van estar representades per Lourdes Azón, germana de la primera. «De premis n'han guanyat molts, però us puc assegurar que aquest és molt especial», va resumir, abans d'agrair a El Punt la tasca feta en favor dels esports minoritaris com ara la vela. Per la seva banda, el Futbol Sala Vilassar, distingit com a millor entitat esportiva, va assistir a l'acte amb una nodrida representació de jugadors i jugadores dels primers equips i les categories de base de l'entitat. El directiu Jaume Palà va expressar l'agraïment del club, que va lliurar una placa commemorativa als directius del diari.


Joan Peran. DIRECTOR DE «L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE» QUE REPRESENTEN DOTZE COMPANYIES Després d'estar molts anys en el món del teatre d'aficionats, aquest admirador de Lluís Pasqual i del Teatre Lliure ha dirigit amb èxit un centenar de persones de tota la comarca en el muntatge d'un clàssic català, «L'auca del senyor Esteve»

Joan Peran. : «L'equip de treball ha funcionat de manera genial i la gent ha fet molta amistat» - Com va néixer la idea de fer un muntatge que impliqués tanta gent i tants grups de teatre amateur de la comarca? - «El juny del 2000 es va constituir la Coordinadora de Grups Amateurs del Maresme, emmarcada dins de la Federació de Grups de Teatre Amateurs de Catalunya. I es va pensar que es podia fer un muntatge amb totes les companyies.» - Vostè hi va ser des del principi? - «Em van encarregar dissenyar el projecte, triar els actors i com s'organitzaria. El desembre del 2000 es va presentat tot; l'obra i l'organització.» - Per què va triar L'auca del senyor Esteve? - «Perquè tenia clar que havia de ser un clàssic català, en què sortís molta gent.» - Com va triar els actors? - «No tenia temps per fer un càsting ni per veure representacions de totes les companyies. Per això vaig fer una llista dels personatges en importància i els vaig repartir entre tots els grups que hi participaven, i cadascun d'ells va ser qui va triar quin actor havia de fer el paper. El mateix sistema es va seguir per als altres aspectes tècnics i de direcció del muntatge.» - I el gener del 2001 es va fer la presentació oficial. - «Aquell dia es va presentar el projecte i també teníem ja el repartiment final. A partir d'aleshores es van començar els assajos, que es van fer a tots els pobles de les companyies. Vam assajar del gener al juliol, vam descansar a l'agost i hi vam tornar al setembre. A l'agost es va aprofitar per construir l'escenografia.» - Amb cent persones involucrades en el projecte, com era la comunicació? - «Hi havia un enllaç a cada companyia, que era a qui trucava l'equip de direcció. Perquè com a director formava equip amb Francesc Elies, que era l'ajudant de direcció, i la Sílvia Font, que era la delegada de direcció.» - A més dels actors, hi havia altres àmbits que també es van repartir entre les companyies. - «El so, la il·luminació, l'atrezzo, el màrqueting, el vestuari, el maquillatge i la perruqueria. I tots els que treballaven en aquests aspectes tenien plena llibertat. Nosaltres vam ambientar l'obra cap al 1900 i es va buscar molt material de l'època.» - Com ara? - «Per exemple, es va investigar com es construïen les cases i com s'il·luminaven, i es va veure que als dormitoris només hi havia quinqués. Es va comprovar quina era la llum que feien els quinqués, que era amb ombres molt allargades, i totes les escenes de dormitori que hi ha són amb ombres allargades.» - I el 27 d'octubre es va estrenar L'auca del senyor Esteve a la Sala Cabañes de Mataró. El muntatge es va pensar només- «No, es va fer per adaptar-lo a altres teatres. Però el que passa és que, segons quines siguin les mides, no es pot col·locar tota l'escenografia i l'equip tècnic. Per exemple, quan vam estrenar, ho vam fer amb uns 90 focus d'il·luminació i, quan anem de gira, en fem servir uns 30 o 40.» - D'ençà del dia de l'estrena, ha canviat alguna cosa? - «Hem canviat algunes peces de vestuari, d'atrezzo i d'escenografia, però petites. Segons el que ens han dit, hem fet, per exemple, unes perruques més curtes i més d'una- Com han anat les relacions de feina i personal entre tot el grup? - «Molt bé. L'equip de treball ha funcionat de manera genial. La gent ha fet molta amistat i ara van a veure les representacions de les seves respectives companyies, i s'organitzen dinars i sopars. Vam fer un sopar de Nadal, i érem una multitud!» EVA VIÑALS