bloc de notes d'en Joan

TERESA MÁRQUEZ .

A més de la secció teatral, l'entitat disposa d'una secció coral i una de dansa. Sense un local propi, la desena de representacions previstes al llarg de l'any es fan tant al Clavé com a l'envelat o al pavelló.Amb prop de cent anys en l'organització d'activitats teatrals, La Flor de la Palma agrupa un gran nombre de veïns aficionats a les arts escèniques. Està considerada un dels eixos fonamentals de la vida social del poble.Aquest grup de dones destaca per la coordinació a l'hora de caracteritzar els actors. Abans de cada sessió, per les seves mans passen la cinquentena de persones que s'hauran de transformar en la gent de principis del segle XX.Bona part de l'èxit de l'obra recau en la bona entesa de l'equip directiu, encapçalat per Joan Peran. El formen un grup reduït de gent provinent de diferents formacions teatrals de la comarca, amb l'objectiu d'aportar la seva experiència i de donar una visió més àmplia del que passa dalt de l'escenari. D'altra banda, els últims retocs a cada personatge són bàsics per acabar el procés de transformació. A L'auca del senyor Esteve també hi participen el Tranvia del Foment Mataroní de Mataró, el Grup de Teatre del Casal d'Alella i el Patronat Teatre de Vilassar de Mar, qua no surten a les fotografies i que, majoritàriament han participat com a suport d'altres activitats que no són les pròpiament escèniques.






El gran repte de l'auca Tretze grups escènics de la comarca inauguren avui l'obra «L'auca del senyor Esteve», de Santiago Rusiñol En la peça, dirigida per Joan Peran, hi intervenen un centenar d'actors i tècnics, des de Teià a Tordera S'estrena a Sala Cabañes de Mataró i viatjarà a una dotzena d'escenaris del Maresme fins al juny del 2002 TERESA MÁRQUEZ .

Mataró Compte enrere pel gran repte del teatre amateur de la comarca. Ha fet falta prop d'un any per posar a to la versió concebuda per la Coordinadora de Grups Amateurs del Maresme de L'auca del senyor Esteve, original de Santiago Rusiñol. La idea que va sorgir de forma espontània ha evolucionat fins a transformar-se en un projecte gegantí que ha involucrat prop d'un centenar de persones provinents de grups escènics de dotze municipis del Maresme, des de Tordera fins a Teià. Aquesta nit, a les 10 i en una sessió només per a convidats i on està previst que hi assisteixi Marta Ferrussola, s'obrirà el teló a la Sala Cabañes de Mataró.

Nervis, detalls que havien passat per alt, últims retocs al vestuari i al maquillatge, cronometrar els canvis d'escenari, repassar el paper, provar la il·luminació i el so... Ahir va ser el dia de l'assaig general de L'auca del senyor Esteve i l'últim moment per solucionar tot allò que no s'havia pogut resoldre abans. L'escenari i la platea de Sala Cabañes es va omplir a partir de les nou del vespre amb els actors i els membres de l'equip tècnic aquests havien arribat abans per representar l'obra més coneguda de Santiago Rusiñol, el clàssic triat per fer la presentació en societat de la Coordinadora de Grups Amateurs del Maresme. Aquesta entitat, nascuda fa poc menys d'un any, ha volgut demostrar que la passió pel teatre pot superar totes les dificultats.El projecte, presentat en el Casino del Masnou a final del 2000, va donar una idea del repte a què s'enfrontaven prop d'un centenar de persones que volien superar amb escreix les representacions locals que organitzen periòdicament. Es tractava de buscar una proposta que combinés la tradició escènica amb un nombre elevat d'actors. La tria va recaure en una obra modernista que reflecteix el quadre de costums i prejudicis de la petita burgesia catalana. El senyor Esteve, protagonista del muntatge, es va convertir arran de l'estrena el 1917 al Teatre Victòria del Paral·lel en un dels escassos arquetipus que ha donat la literatura catalana.La superació de la prova d'aquesta nit i de la resta de nits en què es representarà a dotze poblacions de la comarca suposarà el convenciment que els projectes culturals amb vocació supramunicipal poden ser possibles. El director de l'obra, el mataroní Joan Peran destaca que hi ha un abans i un després del teatre amateur de la comarca a partir de L'auca del senyor Esteve. A banda de valorar el magnífic i desinteressat treball de tot l'equip que ha rebut el suport econòmic de Caixa Laietana , Peran ressalta els llaços de companyonia i amistat que s'han creat entre tots.Entre les invitacions d'aquesta nit destaca la de Marta Ferrussola i l'actor mataroní Jordi Bosch, que ha accedit a apadrinar el muntatge.


Joan Roig. : «L'avi Esteve és una mena de JR» -
Com arriba a ser l'avi Esteve? -
«Fa molts anys que estic vinculat al teatre i quan aquest projecte es va posar en marxa van demanar que Canet hi col·laborés posant l'avi.»
- Un paper important. - «És veritat, però mai m'ha preocupat la llargada del paper, ni si era protagonista o no. Jo l'únic que vull és fer teatre.»
- Què destacaria del seu personatge? - «És un home, com molts d'ara, que no dóna cap importància a la família i que només té l'obsessió de fer diners. Un autoritari i un dominador.»
- Vostè no ho sembla pas. - «No m'agradaria ser-ho de cap de les maneres. Ha estat un personatge molt diferents dels que he fet fins ara. El director sempre m'ha dit que dalt de l'escenari he de ser una mena de JR i jo li responc enm broma que ja ho sóc perquè em dic Joan Roig.» T.M.


Montse Condeminas. : «La Tomaseta evoluciona amb l'obra»
- Com s'ha posat en la pell de la Tomaseta? - «Evolucionant a l'escenari com ho fa el personatge. De ser una noia de casa, jove, quieta i tímida acaba sent un dels puntals de la família i de la merceria. És una transformació completa.»
- Com va aconseguir el paper? - «Me'l va oferir un dels membres del GAT. Em va explicar el projecte i em va dir que creien que el paper em podria escaure.»
- Se sent còmode en un paper clàssic? - «Sí. M'ha agradat i m'agrada.» - Què ha estat el més complicat de superar? - «Potser transmetre el canvi de la Tomaseta. Passar de la candidesa inicial a treure el geni amb l'edat. Trobar l'equilibri en els matisos.»
- Preparada per a l'estrena? - «Vull creure que sí, encara que els companys t'encomanen els nervis. Tots en tenim moltes ganes.» TERESA MÁRQUEZ

Centre Cultural i Recreatiu de Pineda. TERESA MÁRQUEZ .

D'ells va sorgir la idea de muntar una obra de l'àmbit maresmenc. Tenen una escola de teatre amb molta empenta i amb un planter de joves actors que han demostrat la seva vàlua amb obres com El club dels poetes morts. Precisament són el grup més nombrós que participa a L'auca del senyor Esteve i la majoria són joves intèrprets.



Jordi Abelló (escenògraf) : «Tenim dotze escenaris»
- La merceria La Puntual ja està construïda. Ha costat? - «Molt esforç, molts problemes tècnics i molta imaginació per poder adaptar totes les peces a dotze escenaris diferents.»
- Quan ha ocupat tot el procés? - «Vaig començar a tallar fustes el 16 d'agost i encara avui estic cosint cortines.»
- Està content amb el resultat? - «Molt. Tinc quaranta anys i he fet moltes coses dins i fora del teatre, però amb un repte com aquest no m'hi havia enfrontat mai. També he de dir que sense un equip tan efectiu com el que he tingut res no hauria anat igual. La il·luminació ha estat bàsica a l'hora de crear ambients i efectes especials.» TERESA MÁRQUEZ




> Joan Peran (director) : «Hem estat fidels al text»
- Nerviós?- «Sí, bastant.»
- Però tot s'ha desenvolupat tal i com estava previst, no? - «L'obra ha estat complicada de tirar endavant, sobretot perquè es tractava de coordinar tretze maneres diferents de veure el teatre i, a més, de fer-ho amb trasllats continus per tota la comarca.»
- S'ha estat fidel al text original? - «Amb prou feines s'ha tocat. L'única llicència ha estat donar-hi un toc de modernitat a través de l'escenografia i la il·luminació.»
- Com valora la feina dels actors i de l'equip tècnic? - «Ha estat senzillament excel·lent. Una feina molt enriquidora.» T.M.